Dizionario Italiano Friulano

Il più completo dizionario dall'Italiano al Friulano (oltre 76.000 lemmi), ottenuto dall'integrazione del Grant Dizionari Bilengâl Talian Furlan del CFL2000 con il Dizionari Ortografic Furlan della Serling.

feroce adi.

  1. 1a
    adi. [AU] (che al agjìs in maniere crudêl, inumane) dispietât, feroç, altr.trad. barbar, bastonadôr, bestiâl, brusc, cjanin, crudêl, crût, dûr, inicui, inuman, mastin, prepotent, salvadi, selerât, trist, violent
    • un re feroce dominava su queste terre, un re dispietât al tignive sot chestis tieris
    (che al pant crudeltât) salvadi, dispietât, feroç, altr.trad. atroç, barbar, cjanin, crût, furiôs, insurît, mastin, rabiôs, scjaldinôs, selerât, spasimât, stiçon
    • una battaglia feroce, une bataie salvadie
    • pensieri feroci, pinsîrs feroçs
    iperb., scherç. (masse rigorôs e sevêr) dispietât, mastin, altr.trad. açalin, cjanin, dûr, feroç, rigorôs, ruspi, salvadi, sevêr, sostignût
    • un professore feroce, un professôr dispietât
    • un padre feroce, un pari mastin
    (che nol sparagne nissune critiche, che le fâs cun peraulis fuartis) dispietât, feroç, mastin, altr.trad. açalin, cjanin, dûr, feroç, rigorôs, ruspi, salvadi, sevêr, sostignût
    • è stata una critica feroce, e je stade une critiche feroce
    1b
    adi. [AU] (di bestie, pericolose) feroç, salvadi, altr.trad. mastin
    • una belva feroce, une bestie salvadie o ancje feroce
    2
    adi. [AU] fig. (che no si rive a sopuartâ, tant fuart) teribil, barbar, cjanin, salvadi, feroç, altr.trad. atroç, bestiâl, brusc, grêf, insopuartabil, mastin, sbalsamant, selerât, spasimât, sponzint, viament, violent
    • un dolore feroce, un dolôr barbar
    • fa un freddo feroce, al fâs un frêt salvadi
    • un odio feroce, un odi barbar
    (ferbint, imburît) barbar, salvadi, altr.trad. atroç, bestiâl, crût, ferbint, imburît, insurît, mastin, mat, orit, sbalsamant, selerât, spasimât, spiçant, sponzint, tentadôr
    • un desiderio feroce, un desideri barbar
    • aveva una smania feroce di andarsene, al veve une voie salvadie di lâ vie