Sinonimi e Contrari Friulani

masse adi., av., pron., s.f., s.m.

  1. [it. all'eccesso loc.av.] (in mût esagjerât) la mê gjate e je paurose al ecès o ancje e je masse paurose
  2. [it. eccessivamente av.] (derivât di 'eccessivo') un cost masse alt
    sinonims
    cun ecès, cun esagjerazion, cun sproporzion, cun sproposit, in maniere enorme, in maniere smisurade, in maniere smodade, in mût enormi, in mût smisurât, in mût smodât, smisuradementri, smodadementri
    contraris
    a pene, cun scjarsetât, in maniere scjarse, in mût scjars, pôc
  3. [it. eccessivo adi.] (che al va fûr de misure juste) al fâs masse cjalt
    sinonims
    cjalcjât, di mats, estrem, fûr dai semenâts, fûr dai sintiments, fûr di cjaradorie, fûr di maniere, fûr di misure, fûr di mût, mat, spropositât
    (ancje tant che s.m.) il just e il masse
    sinonims
    cjalcjât, di mats, estrem, fûr dai semenâts, fûr dai sintiments, fûr di cjaradorie, fûr di maniere, fûr di misure, fûr di mût, mat, spropositât
  4. [it. in eccesso loc.av.] (in plui, di plui) o vin scjatis e sportis in ecès o ancje o vin masse scjatis e sportis
  5. [it. massa s.f.] (cuantitât di materie) une masse eterogjenie
    sinonims
    côl, cuantitât, grum, mont, rie, schirie, tasse
    (bloc massiç) une masse fisse di arzile
    sinonims
    côl, cuantitât, grum, mont, rie, schirie, tasse
  6. sociol. [it. massa s.f.] (grup sociâl che al è la maiorance de popolazion, cu lis stessis carateristichis culturâls, stesse colocazion politiche e economiche e stes compuartaments sociâi, par plui passîf rispiet aes istituzions culturâls politichis e economichis)
    sinonims
    classe operarie, proletariât
    (la classe sociâl che e je proprietarie de fuarce di vore rispiet a chê che e à i mieçs di produzion)
    sinonims
    classe operarie, proletariât
  7. stat. [it. massa s.f.] (l'insiemi dai elements che a fasin un fenomen coletîf)
  8. fis. [it. massa s.f.] (grandece fisiche dai cuarps che e je il coeficient di proporzion tra lis acelerazions e lis fuarcis che lis determinin, simb. m)
  9. eletr. [it. massa s.f.] (intun circuit stampât, condutôr comun, par plui plui grant di chei altris par ridusi la resistence di corint)
    (tes machinis eletrichis, struture metaliche, par plui metude a tiere)
  10. pit. [it. massa s.f.] (impenziment di colôr intun pont)
  11. mus. [it. massa s.f.] (complès di vôs e struments che a partecipin a la esecuzion di une opare)
  12. cinem., teatr. [it. massa s.f.] (complès di comparsis che a coventin par ciertis senis, cence che a vedin une part specifiche individuâl)
  13. milit. [it. massa s.f.] (concentrazion fuarte di trupis intune zone, o trupis mandadis a davuelzi une azion beliche)
  14. milit. [it. massa s.f.] (sume metude a disposizion di un cuarp militâr par bisugnis particolârs e aministrade di un consei di uficiâi)
  15. stor. [it. massa s.f.] (corporazion di art o mistîr)
  16. [it. mole1 s.f.] (ancje scherç., dimensions di une persone) al à une masse avonde pesante
  17. [it. molto adi.indef.] (masse)
    sinonims
    trop, une vore, un grum, un mont, un montafin
  18. [it. soverchio adi.] (che al passe ce che al è just e util) no studiâ cun masse impegn
    sinonims
    ecessîf, esagjerât
    (plui che bondant) mangjâ masse mignestre
    sinonims
    ecessîf, esagjerât
  19. fig. [it. soverchio adi.] (di maniere di fâ, puartade al ecès) al è simpri stât masse bon cun te
  20. eletr. [it. terra s.f.] (teren tant che condutôr di potenziâl zero)
    (par metonimie, fîl di colegament a tiere)
  21. [it. troppo adi.indef.] (cun nons no numerabii, che al è in cuantitât ecessive, fûr di misure) al è masse frêt pes maniis curtis, al è masse zucar tal cafè
    sinonims
    ecessîf, esagjerât
    (par dî che si è otignût plui di ce che si sperave) masse bon!, masse gjenerôs!
    sinonims
    ecessîf
  22. [it. troppo adi.indef.] (cun nons numerabii o coletîfs, alc che al è in numar ecessîf) ae fieste e jere masse int
  23. [it. troppo pron.indef.] (cuantitât, misure ecessive) lis pomis a jerin cussì buinis che o 'nd ai mangjadis masse
  24. [it. troppo pron.indef.] (cun valôr neutri e significât che si capìs dal contest, bêçs, timp, lavôr e v.i.) no podìn comprâlu, al coste masse, tu stâs masse a preparâti!, al saveve masse e lu àn fat fûr
  25. [it. troppo pron.indef.] (tal pl., numar ecessîf di personis) a jerin masse e no vin rivât a contentâju ducj, masse di lôr ancjemò a vivin mâl in chest mont
  26. [it. troppo av.] (plui dal normâl o dal just) al cjacare masse, tu ti remenis masse, no stâ a cjaminâ masse a la svelte, no je fâs a stâti daûr
    sinonims
    ecessîf
    (come forme di ringraciament, ancje iron.)
    (daûr di 'anche' o 'fin', al à valôr di rinfuarç) tu sês ancje masse disponibil cun chei altris
  27. [it. troppo av.] (cun 'per' o 'perché' par introdusi une proposizion corelative) al è masse zentîl par dî une robe cussì brute, il timp al è masse biel par no lâ fûr a cjaminâ
  28. [it. troppo av.] (une vore, tant, cence dâ la idee di ecès ma cun valôr dongje di chel dal sup.ass.) chel frut al è masse biel!
  29. [it. troppo s.m.] (dome sing., ce che al è superflui)