Sinonimi e Contrari Friulani

bas adi., s.m.

  1. [it. basso adi.] (ancje s.m., di altece minôr dal normâl) une persone basse, un scjalin bas, cjasis bassis, taulins bas
    sinonims
    curt, piçul
    contraris
    alt, grant, lunc
  2. [it. basso adi.] (che si cjate in posizion inferiôr in relazion a altris elements) la part basse de costruzion
    sinonims
    inferiôr
    contraris
    alt, elevât, superiôr
  3. [it. basso adi.] (spec. di aghe, pôc fonde) culì la aghe e je basse, si tocje il fonts
    contraris
    alt, font
  4. [it. basso adi.] (di un membri dal cuarp, sbassât) scoltâ cui voi bas
    sinonims
    sbassât
  5. fig. [it. basso adi.] (che al è tai grâts inferiôrs di une jerarchie) il popul bas, uficiâl bas, bas proletariât
    sinonims
    inferiôr
    contraris
    alt, elevât, superiôr
  6. fig. [it. basso adi.] (ignobil, trist, vergognôs) dâ seont a bas istints
    sinonims
    carognôs, cragnôs, indegn, meschin, schifôs, trist, vergognôs
    contraris
    alt, biel, bon, degn, elevât, morâl, nobil
  7. [it. basso adi.] (di nivel no alt intune scjale di valôrs) vê la pression basse, cu la umiditât plui basse si patìs mancul il cjalt
    sinonims
    sot
  8. mus. [it. basso adi.] (di note musicâl, no alte)
    sinonims
    grâf
    contraris
    alt, di alt
    (di strument, che al à estension analighe a chê de vôs di bas)
    sinonims
    grâf
    contraris
    alt
    (di vôs, sunôr e v.i., font) ton bas
    sinonims
    grâf
    contraris
    alt, di alt
  9. [it. basso adi.] (pôc fuart) fevelâ a vôs basse, tignî lis lûs bassis
    sinonims
    debil, flevar, sbassât
    contraris
    alt, elevât, suficient
  10. [it. basso adi.] (che nol baste, scjars) di bon che no ai cjapât un vôt bas tal esam scrit
    sinonims
    modest, scjars, trist
    contraris
    alt, biel, bon, grant, grues
  11. fig. [it. basso adi.] (di umôr, avilît) vê il morâl bas o ancje jessi jù di morâl
    sinonims
  12. [it. basso adi.] (no alt dal pont di viste economic) i presits dai prodots tecnologjics a son simpri plui bas
    sinonims
    contignût, , modest, morestât
    contraris
    alt, consistent, grant, grues, jevât
  13. [it. basso adi.] (di regjon gjeografiche, meridionâl) la basse France
    sinonims
    dal Sud, di Misdì, meridionâl
    contraris
    alt, dal Nord, di Tramontan, setentrionâl
  14. [it. basso adi.] (di fieste, che e cole prime dal solit) Pasche basse
    contraris
    alt
  15. [it. basso adi.] (di une ete, plui resinte) la Ete di Mieç basse
    sinonims
    tart
    contraris
    alt, prin
  16. [it. basso s.m.] (part inferiôr di alc) lei dal alt al bas dal sfuei, l'aiar frêt al ven jù dal alt in bas
    sinonims
    fonts
    contraris
    alt
    (i nivei inferiôrs di une jerarchie) un president elet dal bas
    sinonims
    fonts
    contraris
    alt
  17. mus. [it. basso s.m.] (spec. tal pl., notis bassis) cheste autoradio e da une vore ben i bas
    contraris
    alt
  18. tipogr. [it. basso s.m.] (spec. tal pl., lis letaris minusculis) pal titul doprait dome lis bassis
    sinonims
    minuscul
    contraris
    alt, maiuscul
  19. mus. [it. basso s.m.] (la vôs masculine di timbri plui grâf)
    (cjantant che al à la vôs di timbri plui bas)
  20. mus. [it. basso s.m.] (di part vocâl o strumentâl di un toc musicâl)
    (la vôs che e à in consegne la part plui basse di un toc musicâl)
    (cun funzion apositive, par determinâ un strument che, intune famee di struments simii, al corispuint in gjenar ae vôs dal bas) saxofon bas
  21. mus. [it. basso s.m.] (spec. tal pl., intune orchestre, il complès di violis di gjambe, cuintribàs o fagots)
    (te musiche jazz, il cuintribàs)
  22. tess. [it. basso s.m.] (fibre di cjanaipe grese)
  23. [it. basso av.] (injù, no ad alt) svolâ bas
    contraris
    alt
  24. [it. basso av.] (a vôs basse) fevelâ bas
    sinonims
    a basse vôs, sot vôs, sot vôs vie
    contraris
    a fuart, alt, a vôs alte, fuart
  25. ingl. fis. [it. bottom s.m.inv.] (un dai numars cuantics dai quark, associât al quark bottom)
  26. [it. carico2 adi.] (di timp) un cîl bas
    sinonims
    cuviert, flusc, grîs, innulât, nulât
  27. [it. chino2 adi.] (pleât in jù) vê il cjâf bas
    sinonims
    arcât
    contraris
    alt, dret, insù,
    (di cdn., arcât pal pês, par sei strac e sim.)
    sinonims
    arcât
    contraris
    alt, dret, insù,
  28. [it. corto1 adi.] (dite di cdn. che al è piçul di taie)
    sinonims
    cracagnot, cracul, fracadiç, minût, trepul
    contraris
    alt, grant, lunc, scarm, scarmulin, slançôs, snel, spiul
  29. [it. ignobile adi.] (di persone, che si compuarte in mût di sei judicade une vore mâl, massime tal rapuart cun chei altris, che ur fâs dam e mâl par interès so)
    sinonims
    carognôs, cragnôs, disgraciât, maledet, misar, miserabil
    contraris
    alt, degn, dignitôs, distint, grant, nobil
  30. [it. in basso loc.adi.inv.] (che al è sot) il plan bas de librarie
  31. [it. inferiore adi.] (che al è plui in bas, che al sta sot) la part basse di une colone
    sinonims
    che al sta sot
    contraris
    alt, disore, parsore, plui alt, sore, superiôr
  32. [it. inferiore adi.] (minôr par altece, grandece, cuantitât, intensitât e sim.) un vôt inferiôr ae medie o ancje plui bas de medie
    contraris
    alt, disore, maiôr, parsore, plui alt, superiôr
  33. fig. [it. inferiore adi.] (che al à une posizion mancul alte, o stimade tâl, tune scjale di valôrs sociâi o raziâi) la int basse
    sinonims
    chel sot, subalterni, subordenât
    contraris
    superiôr
    fig. (tun ordin jerarchic, subordenât) i cuadris bas o ancje inferiôrs di une aziende
    sinonims
    chel sot, subalterni, subordenât
    contraris
    superiôr
  34. gjeogr. [it. inferiore adi.] (de part di un flum che al è plui dongje de fôs) il Tiliment bas
    sinonims
    meridionâl
    contraris
    alt, setentrionâl, superiôr
    (di une regjon, che e circonde cheste part di flum)
    contraris
    alt, superiôr
  35. [it. oscuro adi.] (di basse nassite) une persone di basse nassince
    contraris
    alt, grant, nobil
  36. eufem. [it. parti basse loc.s.f.pl.] (i gjenitâi, soredut dai oms)
  37. [it. prono adi.] (indreçât viers tiere) cjalade sbassade o ancje basse
    sinonims
    pleât, plet
    contraris
    alt, dret
  38. [it. smorzato adi.] (moderât inte sô intensitât) une lûs smamide o ancje basse
    sinonims
    debil, discolorît, flevar, lizêr, palit, scjafoiât, sfumât, smamît, sort, sploiât, studât, umiliât, umiliât debil, velât
    contraris
    alt, brilant, cjalt, cjariât, fuart, inceant, infogât, intens, luminôs, lusint, scjassôs, sflandorôs, sunant, vîf, vivarôs
  39. [it. sommesso2 adi.] (di sun, massime de vôs umane, bas, lizêr, che si rive a sintî a stent)
    sinonims
    smamît, sutîl
    contraris
    acût, fuart altisonant
  40. [it. sottano adi.] (massime cu la iniz. maiusc., in toponomastiche, di localitât, che e je plui injù di une altre cul stes non)
  41. [it. umile adi.] (di nivel sociâl bas) lis fassis sociâls plui bassis
    sinonims
    infim, misar, modest, puar
    contraris
    alt, nobil, siôr, sorestant
  42. ret. [it. umile adi.] (di stîl leterari, di cualitât semplice, cence ornaments)