Sinonimi e Contrari Friulani

onôr s.m.

  1. [it. decoro1 s.m.] (persone che e da buine innomine)
    sinonims
    lustri, svant
  2. [it. omaggio s.m.] (manifestazion di riverence, rispiet, stime) fâi onôr a o ancje saludâ un ospit impuartant
  3. [it. onore s.m.] (bon non, lustri che cdn. al à) il so onôr no lu àn mai metût in discussion, l'onôr di une famee
    sinonims
    dignitât, lustri, onorabilitât
    contraris
    disonôr, vergogne
    (spec. in chês culturis che a condanin i rapuarts sessuâi des feminis prin o fûr dal matrimoni, vergjinitât de femine) l'onôr di chê fantate al jere sigûr
    contraris
    disonôr
  4. [it. onore s.m.] (glorie, nomee, fame) al concuistà un grum di onôr, saltâ ai onôrs de croniche
    sinonims
    braùre, dignitât, fame, innomine, merit, nomee, svant
    contraris
    colpe, disonôr, vergogne
    (braùre, svant) al è dut to l'onôr di chest sucès
    sinonims
    braùre, merit, svant
    contraris
    colpe, disonôr, vergogne
  5. [it. onore s.m.] (privileç) o vin vût l'onôr di une udience privade
    sinonims
    fortune, ocasion
    (in espressions di cortesie) puedio vê l'onôr di compagnâle?, o vin l'onôr di vêju chi cun nô
  6. [it. onore s.m.] (spec. tal pl., salût fat a cdn. di impuartant) il president al è stât ricevût cun ducj i onôrs dal câs
    sinonims
    riverence
  7. [it. onore s.m.] (at di adorazion, spec. viers di un diu) fasìn onôr al nestri diu
  8. [it. onore s.m.] (spec. tal pl., titul di onorificence) rivâ ai onôrs plui alts
  9. [it. onore s.m.] (spec. cu la iniz. maiusc., tai paîs anglosassons, titul dât spec. a judiçs e magjistrâts)
  10. zûcs [it. onore s.m.] (cjarte, toc, cumbinazion o risultât che a dan plui ponts)
  11. [it. privilegio s.m.] (segn di distinzion) al è un onôr o ancje un privileç cognossile
    contraris
    disonôr, vergogne