Sinonimi e Contrari Friulani

sîs adi., pron., s.f., s.m.

  1. [it. diciotto s.f.pl.] (sîs daspò di misdì) a mancjin dîs minûts aes sîs di sere
    (ancje adi.inv.)
  2. [it. sei adi.num.card.inv.] (cinc unitâts plui une) sîs mês di paie, sîs etos di salam
    (come component di numars) sîs mil, vincjesîs
    (sotintindint il sostantîf) il pac al pese un chilo e sîs
  3. [it. sei adi.num.card.inv.] (daûr dal sostantîf al à valôr di numar ordenâl, sest) il cjapitul sîs, tal puest sîs
    (sotintindint il sostantîf) si viodìn ai sîs di Mai
  4. [it. sei s.m.inv.] (numar naturâl che al ven daûr dal cinc) doi par trê al è sîs, il sîs al è un multipli di doi
    (segn che al rapresente chel numar)
  5. [it. sei s.m.inv.] (seste zornade dal mês) al finìs i agns ai sîs di Avrîl
    (sest an di un secul) il nono al jere dal sîs
  6. [it. sei s.m.inv.] (judizi scolastic che al rispuint a la suficience) un sîs in matematiche
  7. [it. sei s.m.inv.] (cjarte di zûc che e je seste intune serie) sîs di cope
  8. [it. sei s.f.pl.] (seste ore daspò dal misdì) o torni a cjase ogni dì a sîs
    sinonims
    disevot, sîs di sere, sîs sore sere, sîs sot sere
  9. [it. sei s.f.pl.] (seste ore daspò de miezegnot) la svearine e à sunât a sîs
    sinonims
    sîs a buinore, sîs a matine, sîs di matine
    (ancje adi.inv.) oris sîs
    sinonims
    sîs a buinore, sîs a matine, sîs di matine